Nomeolvides és una peça teatral que parteix del record. Un nebot rememora el seu oncle, mort fa uns anys, i aquell dia fatídic que va quedar gravat en la memòria de familiars, amics i veïns. Per homenatjar-lo, inicia un viatge per la vida del seu oncle i, sense adonar-se’n, ell mateix passa a ser l’objecte de la història.
L’obra parla d’una vida feliç i lluminosa, de jocs i despertars, però també de lloses, de records amagats, d’obligacions i d’homosexualitat. Nomeolvides parla de la pèrdua, dels que marxen i dels que queden. És un crit a viure la vida i un clam a la llibertat.
